‘Vuelve’ és el nou i cinquè àlbum de La Otra

L'artista madrilenya presenta el seu cinquè i nou àlbum ‘Vuelve’, una col·lecció de 10 noves peces que combinen a la perfecció l'acústic i el digital, l'íntim i el col·lectiu, la calma i la festa, la música i la vida

Amb la producció de Gabriel Vidanauta, el disc corre per la cançó d'autor i el pop, el bolero, la ranxera o la cúmbia i compta amb les col·laboracions de Guillem Roma, Anís Guateque, Ainda i Rozalén

Després dels avançaments de “La Cúmbia de la Paciència”, “Continuar”, “Si me voy” i “Asesina” en forma de single i videoclip l'artista madrilenya La Otra ens obre les portes de bat a bat al seu nou i cinquè àlbum d'estudi titulat ‘Vuelve’.

El nou disc de la madrilenya ens descobreix 10 noves peces amb què l'artista torna a casa després de fer la volta al món amb una lliçó apresa: que a la llar s’hi torna aprenent a escoltar. D'aquest viatge vital i musical La Otra ens porta influències musicals que van del folklor llatinamericà més profund al bolero, la ranxera, la cúmbia i fins i tot el vals i, amb elles com a punt de partida, arma 10 nous dards directes al cor. L'apriori dispersió de la paleta de colors amb què juga La Otra al seu nou àlbum queda genialment amalgamada amb el pinzell de Gabriel Vidanauta a la producció, qui ha sabut dotar el conjunt musical de l'equilibri perfecte entre els sons i textures del que és analògic i allò acústic amb les atmosferes i arranjaments d'allò digital i allò electrònic.

‘Vuelve’ és un àlbum eminentment d'autora i en què els tempos reposats predominen, amb talls deliciosos com el d'obertura, “La Grieta”, el bolero “Tócame” al costat de Guillem Roma, la ranxera “Si me voy” amb Rozalén o el sabor antillenc reposat de “La Suerte”, entre d'altres. Tot i així, al nou àlbum hi ha espai també per a peces més mogudes, com “Tenemos Poder”, “Asesina” o “La Cumbia de la Paciencia” al costat d'Anís Guateque. La Otra signa així amb ‘Vuelve’ la que és segurament la seva millor i més equilibrada col·lecció de cançons, un disc de tornada a casa, de confirmació i maduració, cantat des de dins i sense artificis amb què l'artista sembla que ha mort... per tornar a néixer.