Maio

Maio Serrasolsas Moreno va néixer un primer de maig de finals dels 90s a Sant Andreu, Barcelona. Néixer el dia de les treballadores i haver crescut a un barri tan combatiu com alegre no podia ser casualitat. És així com la MAIO entén també que la música, quan no la desaparelles de la política (així en general), sona molt bé. Fa quasi 10 anys que creix amb Akelarre, un projecte a mitges amb la seva germana bessona Júlia Serrasolsas (GINESTÀ) amb el que juntes, han après a fer música tot desconstruint-se, revisant-se i coneixent món cada finde que tenien concert. Amb Serrasolsas us vindrà Ginestà al cap, i amb Akelarre segurament recordareu el video viral de “no somos amigas, nos comemos el coño”.

El disc debut de MAIO és, com tot bon debut, una col·lecció de 9 cançons estilísticament ben diverses on trobem una artista que combina amb desinvoltura i subtilesa tant peces íntimes i tranquil·les, gairebé nues, com ritmes festius pujats de BPMs, sintètics, tropicalistes i reggaetoneros. El tapís sonor, però, està enfilat i finalment trabat amb líriques tan conscients com sentides i una actitud preciosista, acurada i responsable amb l’ofici. Amb cura, baixos profunds i sintes èpics MAIO canta a l’empoderament col·lectiu a “Márgenes”, tema que obre el disc i ens presenta la cara més digital del tapís. “Decimales” i “Progresso Adequadament” prenen el testimoni de la MAIO més nua, orgànica i devota de la cançó en ella mateixa: peces d’arranjaments minimalistes, que bé es podrien defensar a guitarra i veu, al servei de la necessitat de construir vincles de qualitat, amb nosaltres mateixes i amb l’exterior. En aquest mateix capítol analògic i nuu trobem “No sé si es una canción de amor” i “Lluevo”, noves odes a les cures amb els altres sense olvidar les nostres pròpies. Sense oblidar “Yuri”, un tema a quartet rocker i guitarres distorsionades dedicat a la seva germana Júlia, el vessant digital encetat a “Márgenes” es completa amb “Precari-eté”, beat tropical, estival, de denúncia del món laboral a l’hosteleria playera, amb Las Bajas Pasiones; i “Ni rápido ni lento”, reggaeton profund i tocs d’autotune, flauta transatlàntica inclosa, amb la col·laboració de Flor Linyera de les reines argentines del gènere, Kumbia Queers, per tancar el disc.

‘Des dels marges’ és un debut farcit de cançons tan properes com reals que, malgrat no tenen la intenció de canviar el món, de ben segur que han canviat la MAIO: és així com sonen tan precioses, directes i honestes. En temps de crisi i mediocritat social, política, econòmica i musical, celebrem que la MAIO hagi decidit cantar-li a l’amistat, als vincles sincers, a l’empoderament col·lectiu (que no individualista), a l’amor i a la vida… als marges i des dels marges.

ANY DE FUNDACIÓ: 2020
LOCALITAT: Barcelona
ESTIL: cançó d'autor no normativa




Concerts Maio


VIDEOS Maio

  • MAIO
    Lluevo

    Play

  • MAIO
    En Este Paisaje Se Ríe Mejor

    Play

  • MAIO
    Progresso adequadament

    Play

  • MAIO
    Precari-eté feat. Las Bajas Pasiones

    Play

DISCOGRAFIA Maio

MAIODes dels marges

MAIO
Des dels marges

MAIOEn Este Paisaje Se Ríe Mejor

MAIO
En Este Paisaje Se Ríe Mejor

MAIOProgresso adequadament

MAIO
Progresso adequadament

MAIOPrecari-eté feat. Las Bajas Pasiones

MAIO
Precari-eté feat. Las Bajas Pasiones