‘AYS’, la beat-tape debut del beat-maker Gos D, ha vist la llum aquest divendres 24 de juliol

Gos D, alter-ego del músic i productor vinculat a l’escena jamaicana Gos The Boss presenta un compilat de 22 beats seleccionats d’entre els 53 beats diaris parits durant el confinament

‘AYS’ ja està disponible, des d’aquest divendres 24 de juliol, a totes les plataformes digitals i en format cassette a la nostra botiga online

Gos D factura beats de rap cru, caçats al vol i de marcat caràcter old school: Jay Dilla i Madlib sobrevolen els més de 30 minuts d’essència lo-fi capturats a ‘AYS’

Estiu de novetats a Can Propaganda pel fet!, marcat per un desconfinament discogràfic que encetem passant-vos per l’esquerra a tot drap i a ritme de hip hop de la vella escola: us presentem ‘AYS’, beat tape debut de l’artista maresmenc Gos D. Els 22 tracks que comprenen ‘AYS’ ja estan disponibles des d'aquest 24 de juliol a totes les plataformes digitals i, a més, com a homenatge al gènere posem en circulació una edició limitadíssima en format cassette que ja us podeu pillar des d’avui mateix i fins esgotar les comptades unitats.


Escoltar 'AYS' de Gos D

           


Comprar el K7 de GOS D 'AYS' ja disponible a www.botiga.ppf.cat


Segueix a Gos D a INSTAGRAM i al canal de Gos D a YOUTUBE

Instruït durant més de 20 anys en la prolífica escena de música jamaicana de casa nostra, habitualment rere les tecles negres i blanques a grups com The Cabrians, Flight 404, Dring Dublé o Double Jabs, Gos the Boss ha estat sempre de caràcter inquiet i curiós. Les produccions seixanteres de ska, rocksteady i early reggae el posaren fa dues dècades sobre la pista del dub, la innovadora disciplina jamaicana que marcà un abans i un després en el desenvolupament de la música popular del segle XX pavimentant els inicis de l’experimentació electrònica o el rap.

Des de fa gairebé dos anys i per evolució natural Gos The Boss obre una nova finestra en la seva carrera i, sota el nom de Gos D, es llença a la producció de beats de rap a cop de Roland SP 404 i darrerament de MPC 2000xl, maquineta amb la que ha parit un beat diari els 53 primers dies de confinament derivat de la crisi sanitària de la Covid-19. D’entre els 53 ritmes l’artista n’ha seleccionat un total de 22 amb els quals bastir el track-list de la seva beat-tape de debut, titulada ‘AYS’. En temps de música sobre-produïda i infestada de software i plug-ins, a ‘AYS’ hi trobem el resultat d’un exercici impulsiu, directe, cru, analògic, disciplinat i tanmateix totalment juganer: les oïdes més avesades a l’estil identificaran ràpidament el sabor lo-fi que desprèn tota producció emepecera i les profanes gaudiran de l’amplíssim viatge musical que es deriva de la joia del sampling. Gos D es despatxa a cara perro (amb el featuring de DJ Shaweed a l’scratch a “30”) vint-i-dos beats de rap d’essència crua, d’inspiració eminentment old school però allunyats de tota moda passatgera i de fe anti-dogmàtica: aquí mana la música, el gust de fer-la i el plaer de compartir-la... a qui punyetes li importen les etiquetes o quin és el darrer dels hypes, eh, a qui?

Aquest debut, que és alhora un homenatge inconscient a patums de l’estil com Jay Dilla o Madlib, ja està disponible des d'aquest 24 de juliol en streaming a totes les plataformes digitals. A més, també el podreu trobar a la nostra botiga online www.botiga.ppf.cat amb una especialíssima i limitadíssima edició física en format K7 per reblar el clau: una beat-tape en cassette, como mandan los cánones, i amb un mix únic i exclusiu pel format físic.

ENTREVISTA a GOS D

Juny 2020
El gruix de la teva trajectòria musical ha estat vinculat al món de la música jamaicana d’arrel, com teclista a la banda mataronina d’ska The Cabrians o liderant el projecte d’early reggae Double Jabs, entre altres. Què trobes en la cultura del hip hop i en el beat-making en particular que no t’ofereixi el món jamaicà en qualsevol de les seves extensíssimes branques? Des de quan funciones amb l’alter ego de Gos D?
Cert! La música jamaicana ha sigut la meva escola durant molts anys. He tocat en bandes de ska, reggae, dancehall, dub ... I és el dub i la vessant electrònica de la música jamaicana el que crec que fa de pont amb el hip hop. Ja amb 17 anys fèiem discos de jungle i dub amb un videojoc de la playstation amb un col·lega. Després vaig estar fent experiments amb el meu primer teclat de directe que tenia la opció de gravar 5 pistes amb ritmes pre-gravats. Sempre m’ha agradat la cacharrería i tocar botons, tot i que essent un músic de jamaican sixties no trobava mai el temps per explotar-ho. Farà cosa de 10 o 12 anys vaig començar a fer dub totalment analògic, amb tota la mandanga: taula de mescles, reverb de molles, eco de cinta, phaser, etc... Un bon cristo! Hehehehehe! Ho vaig anar deixant amb el temps perquè no disposava d’un espai adequat per tanta liada i vaig substituir poc a poc aquest equip per material centrat en la música electrònica. Aquí és on arriba el sampler i ho canvia tot. Sempre he escoltat molta música i molt variada, de jove m’agradaven els discos de rap que eren populars a la època (7 Notas, Ariana Puello, Solo los Solo, La Mala...) però no em vaig enganxar a aquest rollo. Ja de més gran em va començar a interessar realment el hip hop per la seva vessant de producció. Recordo que em va obrir la porta el disc de ‘Shades of Blue’ de Madlib. Em va flipar com aquest paio agafava temes de jazz i se’ls emportava al terreny hip hop. Vaig veure un camí molt similar al dub, super creatiu: tallar, enganxar, modular, desordenar, crear coses noves... i amb una base rítmica de música d’arrel negre. Així que és el procés de producció el que realment m’interessa i que fa que porti més d’any i mig enganxat al beatmaking.

Sobre el que parles de Gos D, va ser un alter ego que va venir sol. Sempre he treballat com a músic-productor dins la música jamaicana amb el nom de Gos the Boss. Era el meu petit homenatge a un Dj anomenat Dice the Boss que va treballar en produccions de reggae per a Joe Mansano. Total, que és tan fàcil com això: Gos the Boss, Gos the, Gos D. Lliga amb Jay D i és un altre petit homenatge al més gran productor de hip hop de tots els temps, Jay Dilla.

Presentes “AYS”, que vindria a ser un compilat de beats fets durant el confinament sanitari d’aquesta primavera. Com ha influït en el teu procés creatiu habitual, si és que ho ha fet de manera important, aquest confinament?
El confinament ha sigut una putada per tots en molts casos, i algo molt seriós que hauria de fer replantejar-nos com volem seguir en aquest planeta. Dins la reclusió hem trobat però espais per descansar, i per reempendre projectes. El ritme frenètic de hiperproductivitat laboral es va frenar i hem pogut desapendre el anar de bòlit. Pel que fa a la música, tots els projectes de música en grup es van aturar. Així que va ser una bona oportunitat per fotre-li canya als samplers. El fet de fer un beat per dia durant els primers 53 dies de reclusió em va anar molt bé per desenvolupar metodologies de treball, i adequar l’espai de treball. Quan prens la decisió de passar de l’ordinador i treballar només amb hardware has de ser una mica polit porque hay mucho cable porai, jejejej.<

En tot procés creatiu les formes, les maneres, són sempre importants. Se’ns acut però que, a diferència del món del “rocanrol”, on tot potser és una mica més estereotipat i les dinàmiques estan força més establertes i encorsetades, pel que fa a la creació musical en el món del rap les formes de crear són especialment importants i definitòries del resultat. Explica’ns una mica quina catxarrería fas anar, com és el procés creatiu i si en el teu cas la manera és un fi en ell mateix o simplement un mitjà per arribar on vols arribar.

Vaig decidir fa ja un temps passar de l’ordinador. El món dels plug-ins, les mil pistes, etc... la perfecta compressió, la mescla neta... fuera! Ha sigut un alliberament, perquè sona a tòpic però les limitacions et fan treballar de manera més creativa. No em vull preocupar ni perdre’m per els milions d’opcions i menús que et dóna un ordinador, prefereixo treure-li el suc a un catxarro que potser fa 10 coses i ja està. No tens un control de la mescla final com quan treballes per pistes a un ordinador però tot sona més empacat, m’agrada. De fet, tots els beats que trobareu a ‘AYS’ són L+R. El que surt directe del sampler és el que es queda. Gairebé sempre, a més, primeres tomes.

El primer sampler que vaig pillar va ser la Roland SP 404. Molt comú en el món del LO-FI. Et vas ficant cada cop més en el mundillo i ja passes a altres com la SP303 i la Zoom Sampletrak. Finalment, just abans d’iniciar el confinament vaig trobar una MPC 2000xl molt bé de preu i he pogut aprofitar per aprendre una mica com jugar en l’entorn MPC, ja que fins ara sempre li he fotut tralla a les SPs.
El procés creatiu és el que en diuen diggin’. Escoltar molta música per a després tallar-la i crear algo diferent. Per sort, puc escoltar molta música a la meva feina i així investigo per trobar coses guapes per samplejar. Al final passa a ser una mica obsessiu el tema perquè tot el que escoltes ja ho fas parant la orella en quin tros podries tallar, hehehehe!
La resta del procés ja consisteix en jugar. Desmuntes una cançó com si fos un puzzle i comences a reeordenar les peces. Trobo un paral·lelisme molt fort entre fer beats i fer un collage amb papers. Realment, el que enganxa són aquestes dues fases del procés: el diggin’ i chopejar i construir un beat. Després ja ve si li pots passar a algun MC o scratcher que le meta de lo suyo.

Fins a quin punt la dicotomia instrumental-vocal influeix en el procés de fer bases? Les instrumentals seran sempre orfes, un producte inacabat en el purgatori musical, fins que no se les canti algú? Malgrat tots els tracks de “AYS” són instrumentals, encara, n’hi ha alguna que l’hagis composat pensant en algun vocalista en concret?
A veure... tots els beats són eines para que los catacracks de los MCS nos expliquen cosas ;) Tot i així el món de la música instrumental ve de molt lluny i no em sento pas incòmode a l’hora de treure música instrumental. De fet quan feia electrònica i dub ja era així, és un terreny on em sento còmode. A part, ‘AYS’ és una beat tape. Les beat tapes eren casettes o cds que rulaven els productors per ensenyar la seva feina i buscar MCs, així que si algú s’anima que se pegue unas rimas ;) Ja he col·laborat amb alguns MCs en aquest anyet i pico que porto fent beats, però de moment jo vaig a mi aire. És lo que mola també del rotllo hip hop, que fas coses amb molta gent amb total llibertat, sense haver de muntar “bandes” ni assajar, etc.

Què t’ha empès a editar formalment aquest treball? Quin recorregut t’imagines o t’agradaria que tinguessin les peces que en formen part?
Volia recopilar tota la feina que vaig fer en aquests 53 dies consecutius de producció en confinament. També ja portava un any i mig produint un rotllo nou i venia sent hora de mostrar-ho. També crec que és important editar aquest material per passar a produir coses noves. És a dir, tanques una porta per obrir la següent. Em cremen al quarto bastants vinils que he anat pillant per samplejar i no puc començar fins abans haver tancat la feina prèvia. No sé, potser m’estic fent gran, hahahahha! però em va bé centrar-me en tancar coses abans de començar amb la següent, el cap em va a mil.

La publicació de “AYS” arriba acompanyada d’una edició limitada de 50 cassettes. Has volgut complementar l’univers lo-fi amb un format a l’alçada de les circumstàncies o és simplement un petit (auto)homenatge? Què en fem d’una cinta de cassette en un univers digital a base de 0s i 1s? Bé, sóc del 81. He tirat molt de cassette com la resta de gent de la meva quinta. Quin millor format per una beat tape? Avui en dia vivim en un entorn digital, consumim principalment música per streamming. Tot va molt ràpid i sembla que no hi ha espai per a escoltar un disc com ho fèiem abans. Un disc físic representa una història, un concepte, és un tot. No és una llista de X cançons en una playlist. És una coberta, una gràfica, un missatge, un objecte que pren sentit en conjunt. Què fem amb un cassette en un univers digital? Pues baixar a pillar un walkman a un cashconverters hahahahah! A mi m’agrada fer servir coses antigues, no sé si ja és per professió o què, però em mola poder pillar una càmera de video antiga, màquina d’escriure, escàner... el que sigui, i investigar amb allò. No sé, hay vida fuera de los móbiles ;)

El hip hop deu fer uns 40 anys que va però des d’aquest racó de la mediterrània, malgrat la dilatada implantació del gènere i els diversos “booms” de l’estil Pirineus en avall, en termes generalistes sovint el continuem considerant quelcom exòtic, potser estrany i de vegades fins i tot avantguardista dins el “món musical”. Tu et presentes com a nou-vingut al gènere i fas una cosa musical poc en boga en l’imperi del “trap”, amb una estètica sonora molt lo-fi i de tall noventeru. Quin espai creus que queda per sub-gèneres del rap o tendències estilístiques anteriors en un moment en el qual l’anomenada “música urbana” té un marcadíssim caràcter “latin” i on la presència del trap sembla hegemònica?
Cert que ara per ara lo que peta més és el trap i el reggaeton; també el rollo aquest del afrobeat (no el de Fela Kuti). A mi el trap no m’entra gaire, ho he provat i no m’interessa. Entenc el joc però no el trobo interessant com a estil per produir. Més que res perquè a mi el que m’agrada és samplejar i fer collages. El trap s’ha follat el sampler i pràcticament tot es fa amb plug-ins, bancs de sons, etc... Oju! no renego de l’electrònica, m’encanta! Però per mi lo interessant del univers hip hop és el sampleig. És la comunió entre el passat i el present. Sampleges breaks dels 70, els barreges amb coses dels 80, el que sigui, però no surt tot d’un plug-in. Tanmateix et dic que no sóc cap hater del trap, hi han coses guapes però creativament no m’interessa tant com altres vessants. M’interessa més dins aquest grup hegemònic ritmes com el reggaeton, afrobeats i el dancehall.

Quin artista musical del panorama català samplejaries si et donéssim 24h de marge per fer el que hauria de ser el teu últim beat? I a quin artista el mateix panorama li denegaries el permís per usar un dels teus beats?
Sens dubte escolliria a Toti Soler. No sóc pas cap entès ni res, però darrerament he estat escoltant coses seves i trobo que té una sensibilitat tocant molt especial. De fet, el darrer beat d’aquest ‘AYS’ és sobre un tema samplejat del Toti. Sobre a qui denegar, el primer que em ve al cap són Els Amics de les Arts. Punt.

Ja has entregat el màster de “AYS” a la disquera i estem segurs que, tancada una porta, en deus tenir alguna altra d’oberta. Quins són els teus plans de futur immediat?
Com deia tinc bastants discos que em criden cada cop que passo pel passadís de casa. Vull fotre’ls-hi mà i seguir fent beats. Poc a poc vaig col·laborant amb alguns MCs i s’estan platejant petits treballs rotllo EPs de 4 temes. També tinc una ruta de treball que m’agradaria engegar entorn el món de la sardana, la Sardana Marrana. Així que el tema és anar fent, samplejar, samplejar i samplejar.


  • 20240322-LA-OTRA-Vuelve-banner-disc
  • 20231027-El-Trib-Reial-Terra-Magica-banner-disc
  • 20230919-GosD-Welelo-Morenetu-banner-disc
  • 20230519-Maluks-Corifoc-banner-disc
  • 20230303-Lia-Kali-Contra-Todo-Pronostico-banner-disc
  • 20230224-La-Maria-L-assumpcio-banner-disc
  • 202300217-Guineu-Una-sacsejada-banner-disc
  • 2023-Maio-Suau-banner-disc
  • 20220923-Marala-Jotademorir-banner-disc
  • 20220408-XaviSarria-Causa-banner-disc
  • 20220331-Auxili-Guaret-banner-disc
  • 20220325-JazzWoman-Atlantis-banner-disc
  • 20220218-SmokingSousl-Lacura-banner-disc